Petita-gran pel·lícula independent que va tenir una molt bona acollida al passat festival de Sundance.
Es tracta de un drama social que explora la capacitat de supervivència d’una família en condicions extremes. Compte amb la interpretació magistral de Melissa Leo en el paper d’una abnegada mare de familia que ha recórrer al costat fosc, encarnat en el personatge que interpreta una sorprenent Misty Upham, per aconseguir el que políticament s’anomena “un habitatge digne”.
Sota aquest humil pretext i amb l’ajut d’un elaborat guió, la cinta reflexiona sobre el racisme, el masclisme y fins hi tot el sistema penal nord-americà des de múltiples punts de vista.
En definitiva una pel·lícula molt recomanable per reflexionar en temps de crisis.
1 Comentari(s)
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
Ten penia ganes de veure-la però no estava molt segura de si valdria sa penada. Gràcies per la ressenya!!