Per acomiadar l’any no hi ha res millor que recomanar una de les millors pel-lícules que es podran veure en 2010 (i la millor valorada d’aquest jove blog). Michael Haneke ha reconegut que amb aquesta pel-lícula volia mostrar l’educació i els valors inculcats a la generació que va protagonitzar la follia nazi als anys 30 (el film es situa al nord d’Alemanya el 1913) i els primers resultats d’aquesta. No obstant però això es pot aplicar a qualsevol societat i moment de la història en la que una educació moralista i rígida no pot amagar els vicis i la hipocresia generalitzats sota la capa dels bons costums i l’ordre establert. Haneke mostra com els pilars de la societat: l’Esglèsia, simbolitzat pel capellà, l’autoritat civil (el baró) i l’educació (el mestre), estan podrits. Hi ha molt de simbolisme. De fet la cinta blanca del títol també ho és; i això va molt lligat als paranys i enigmes que Haneke proposa als seus espectadors. En aquest cas un es pregunta al final què ha estat del pobre Karli i la de la seva més que disfuncional família.
Com deiem, el guió fa de La cinta blanca una pe-lícula dura, continguda i precisa que manté el to durant tota la seva duració i que et va desvelant els secrets dels seus habitants poc a poc deixant al descobert la misèria moral dels més destacats del poble. I deixant de banda l’excel-lent guió, el film també destaca per la magnífica ambientació d’època i per la seva esplèndida fotografia en blanc i negre. El film va ser rodat originalment en color i el blanc i negre es vaa fegir després digitalment. Els fotogrames de La cinta blanca són poderosos, d’una bellesa que queda en el record molt després d’haver vist la pel-lícula. No és estrany que hagi guanyat tant a Cannes com als Premis de Cinema Europeu i no seria estrany que, tot i competint amb bons films, guanyés els Globus d’Or i l’Oscar a la millor pel-lícula estrangera.
I amb això acomiadem el 2009. Molts d’anys!
Editat el 18 de gener: com ja ens imaginàvem ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Pel-lícula Estrangera. Ara només queden els Óscars!
10 comentaris
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
escoions! no sé si m’ha impactat més el que dius de la peli o com ho dius! això és un comentari, cagondena!
Coincideixo plenament, totalment trencadora. Una obra mestra.
aquesta pel.lícula és una mostra de la excelència d’un director de cine
imatges insuperables, ambientació perfecta i trama potent en un to neutre i apassionadament tens.
dins lo brutal… genial!
No me enteré de nada, tanto misterio y tanta transcendencia, qué es la cosa tan terrible que pasa en la peli? neutra como se dice pero para aburrir, no me llegó.
Te pasa como a mí con Up in the Air: todo el mundo la pone por las nubes y a mí me pareció flojísima, l Pero La cinta blanca me encantó. Es lo mejor que he visto en años, una cosa es que te aburriera (x mí podría haber durado dos horas más) pero reconoce al menos que está hecha de puta madre.
Sip, b/n perfecto, todo bien rodado, pero para qué? qué es lo que tenía que transmitirme? qué es eso tan gordo y tremendo que pasa en la peli que todo el mundo está angustiado y perperplejo después de la peli? no entiendo tanto secreto, tanto misterio, tanto oscurantismo…
A mi Up in the air no me desagradó, se deja ver, tiene sus ratos, pero por supuesto no es redonda.
Está claro que en lo de La cinta blanca no nos vamos a poner de acuerdo y, respecto a Up in the Air, a mí me ha parecido muy floja pero con una campaña de marketing arrolladora. Todavía estoy esperando a oír a algún medio decir que es regular. Todos la ponen de obra maestra para arriba.
ya la he visto. me ha encantado, vaya pasada de pelicula
Es buenísima, la mejor del año y de muchos años.
Probablemente tengas razón, solo por detrás de Borat xD No, en serio, probablemente sea la mejor, si. La verdad es que no recuerdo una película de los últimos años que me haya impresionado tanto.