L’opció francesa pels Oscars és aquesta pel-lícula, que la setmana passada va guanyar el BAFTA al millor film de parla no anglesa. Ens presenta la història de Malik, un petit delinquent condemnat a sis anys de presó i la seva lluita per sobreviure en un món brutal on no té cap amic. Primer es converteix en el noi de les comandes de la màfia corsa i poc a poc va fent els seus business a dins i a fora fins arribar a fer-se’n l’amo. Amb aquesta història Jacques Audiard volia simbolitzar l’augment i hegemonia de la comunitat musulmana dintre del sistema penitenciari francès.
Un profeta és una història molt dura i, en principi, hiperrealista, però malgrat això tampoc hi falten els elements onírics (i maesura que avança la cinta, religiosos) que es mesclen surprenentment bé amb l’ambient grisós, destarotat i hostil de la presó. De fet, la història del cèrvol és el moment clau del film, on Malik canvia les seves afiliacions i simpaties. Tanmateix, el gran problema és que, encara que la pel-li sigui força llarga (gairebé dues hores i mitja) la trama es va obscurint cada vegada més i l’espectador intueix més que comprèn quins són els plans del protagonista i del seu boss mafiós ni quines conseqüències tindran en la trama general.
Visualment té molta força però és molt freda i continguda (malgrat tota la violència que s’hi mostra). Saber que Malik és un supervivient que aconsegueix dominar els baixos fons mereixia una mica més d’èpica, potser, o alguna cosa que la connectés millor amb l’espectador. De totes maneres, Un profeta és un bon thriller penitenciari.
Feu un comentari
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
