La nit americana | Blog de cinema

He de fer una confessió: vaig veure aquesta pel-li perquè la vaig confondre amb una altra, Cómo entrenar a tu dragón. Havia vist el trailer al cinema i no me’n recordava bé del nom i era alguna cosa de dracs… Hauria d’haver sospitat alguna cosa quan vaig veure que el títol estava en francès… però de totes maneres ja m’està bé perquè la veritat és que si no no haguès vist mai res d’animació europea 3D (perquè Planet 51 seguia la línea marcada pels americans).

Cazadores de dragones demostra que la animació europea (és una coproducció francoalemana) pot està a l’altura de les altres, l’americana i l’asiàtica. Sí que és cert que pel que fa al guió no s’ho han treballat gaire. És recomenable anar al cinema amb nens petits que puguin disfrutar d’una acumulació de tòpics sense precedents tant amb els personatges com a les situacions. L’humor és digne  nens de 1r de Primària.

Pel que fa a l’animació en si mateixa, em va sorprendre molt agradablement veure que els animadors van pel seu propi camí. És certs que fallen una mica amb els moviments dels persontges (de vegades tenia la sensació que veia un videojoc de fa vint anys) i en algunes escenes complicades, con quan cauen d’un pont, etc.

Però si Cazadores de dragones destaca per alguna cosa és pels jocs de llums, que realment són espectaculars, i per la fantàstica ambientació de l’escenari final: la Fi del Món. Fins aquest moment la pel-li no m’entusiasmava però la veritat és que hi havia moments absolutament increïbles. Llàstima que hagis d’esperar una hora per veure’ls.